"Són els mateixos gossos pero amb diferents collars"

I, resultà que no cabíem tots...

"D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe"

Dissabte passat, actua el Raimon a casa nostra. Anaren a veure'l els de sempre. És a dir, els governants i els seus amics. I, és una llastima. Si no cabíem tots, haver-ho fet en un altre lloc. Sí, ja ho sé, no hi ha cap altre local a tota Sueca, amb major capacitat, pero potser buscant-lo, l'hagueren trobat.

Segur que més de quatre llegiran aquest escrit i es molestaran pel que dic, pero la veritat és que les coses segueixen igual que abans. Sí, com quan vivíem "contra Franco", i no el Josep sinó l'altre.

Volíem canviar les coses, volíem no haver de fer sempre el que manen els de dalt. Avui, però, les coses estan igual que en aquells temps. Són els mateixos gossos pero amb diferents collars. De res li va valdre a la meua dona perdre dues hores del seu temps. Ens quedàrem sense les entrades per al concert de Raimon. I és que segueix fent-se el que volen els polítics de tom, i com volen ells. Potser algun dia les coses es facen bé. Simplement, bé.

Quan tome Raimon a Sueca, calcule que a l'any dos mil quaranta, potser manen els meus, i puga aconseguir entrades per als meus. No em queda altra, ja que per ara, ni mane ni tinc mà per tal d'obtenir entrades.

F.

P.D. El que he escrit és un reflexe de la ràbia que vaig sentir per veure que res no ha canviat. A millor.... És clar que no.

Publicat al setmanari Sueca del 29 de novembre de 2009