Derribos Municipals Suecans, Faroles, Senyals i Associats Inc.

La fotografia fou realitzada el passat dia 29 de desembre i mostra l'actual Alcalde de Sueca Joan Baldoví Baldo davant el Camp de l'Infantil. Es pot apreciar, ben a les clares, que Baldo ha dut fins a les últimes conseqüencies la seua decisió de prescindir de l'enllumenat especial per a les Festes de Nadal: La farola que té darrere n'és una prova més que evident. A més a més, el disseny aerodinàmic del senyal de trànsit (apareix junt al cap) demostra que Sueca, ara més que mai, i a pesar dels infidels, és una població capdavantera en I+D: El senyal, a més d'indicar que no es pot aparcar, s'adapta en funció de la procedència i intensitat del vent dominant amb la finalitat de que dure més anys. Mariano Medina / Sueca

NOTA: Punxant sobre la fotografia es pot veure més gran i clar.

Què li durà sant Nicolau, àlies santa Claus, a cadascun dels regidors de Sueca?

Joan Baldoví: Mitja caixa de vàlium pel l'auditoria de Surge SA.
Miguel Fos: La Copa de l'Amèrica per al pantà del Perelló.
Jordi Sanjaime: Un pont de Calatrava per a la gola del Mareny.
Salvador Gil: L'altra mitja caixa de vàlium de Baldo per lo mateix i una sencera per lo que encara no se sap (per si de cas).
Raquel Tamarit: El Cató, edició 2001, una Odisea en el Espasio.
Marga Piqueres: Un autògraf fals i dedicat de Michael Jackson.
Josep Navarro: La versió d' El Cató de Raquel, però fotocopiat.
Augusto Carbajo: Un casc de guàrdia urbano per a arreglar el trànsit.
Tere Ribes: Uns pantalons de Francis Montesinos com els que té Marga.
Gaspar Jordán: Una Fira de Mostres permanent i exclusiva per a empreses i comerciants que no siguen de Sueca.
Pilar Moncho: Un espanta-mosques per si li fan acossament (mobbing) polític.
Dolors Pérez: Una caravana de dones... per si no en té prou amb la regidoria que li ha pertocat.
Josep Franco: Un flitaor marca Flit per a les panderoles i una serreta per a esporgar jardins.
Carlos Ramírez: Una txapela basca per a disimular la coroneta.
Kiko Ortolà: Un coet tan gran com la bola del món i la versió d'El Fallero pels Creedence Clearwater Revival.
Mª Ángeles Matoses: El Hospital de la señorita Pepis, per si no en té prou maldecaps amb els de la Ribera.
Lucas Ferrando: Una caixa de tirites i altra de mercromina.
Inmaculada Ferri: Una llocà de 21 gossets per a que els done en adopció als seus companys regidors.
Daniel Meseguer: Un plumier especial de llapisseres i borradors.
José-Luis Ribera: Una escopeta de tapons de suro marca Segarra.
Miguel-Ángel Sánchez: S'escapa... per ara. Encara no ha tingut temps de donar-se a conéixer.
Vicent-Amanç Viel: Un pot de mongetes amb botifarra marca La Española i un vale per a un tall de pèl a lo Arriba España.
Salvador Campillo: Una sotana de reverendo amb els colors d'una capa de torero, i una capa de torero del color d'una sotana.

__________
Caliu Calau la Bufa li Cau / Sueca

Serà gran el Mareny per a anar a aparcar sempre en pas de vianants?

La mostra del que sembla el mateix vehicle aparcat en un dels passos habilitats per a vianants en el Mareny de Barraquetes. A més a més, sembla que al propietari o conductor del cotxe li és indiferent que també impossibilite el pas de minusvàlids (com en el cas de la foto superior). Dos en una. Sam / El Mareny de Barraquetes

Una de mosques: Sense comentaris

Imatge que pot ser vista a l'avinguda Ciutat de Pamplona de Sueca. Sense comentaris. / Nafarroa Suecanensis (Sueca)

"Són els mateixos gossos pero amb diferents collars"

I, resultà que no cabíem tots...

"D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe"

Dissabte passat, actua el Raimon a casa nostra. Anaren a veure'l els de sempre. És a dir, els governants i els seus amics. I, és una llastima. Si no cabíem tots, haver-ho fet en un altre lloc. Sí, ja ho sé, no hi ha cap altre local a tota Sueca, amb major capacitat, pero potser buscant-lo, l'hagueren trobat.

Segur que més de quatre llegiran aquest escrit i es molestaran pel que dic, pero la veritat és que les coses segueixen igual que abans. Sí, com quan vivíem "contra Franco", i no el Josep sinó l'altre.

Volíem canviar les coses, volíem no haver de fer sempre el que manen els de dalt. Avui, però, les coses estan igual que en aquells temps. Són els mateixos gossos pero amb diferents collars. De res li va valdre a la meua dona perdre dues hores del seu temps. Ens quedàrem sense les entrades per al concert de Raimon. I és que segueix fent-se el que volen els polítics de tom, i com volen ells. Potser algun dia les coses es facen bé. Simplement, bé.

Quan tome Raimon a Sueca, calcule que a l'any dos mil quaranta, potser manen els meus, i puga aconseguir entrades per als meus. No em queda altra, ja que per ara, ni mane ni tinc mà per tal d'obtenir entrades.

F.

P.D. El que he escrit és un reflexe de la ràbia que vaig sentir per veure que res no ha canviat. A millor.... És clar que no.

Publicat al setmanari Sueca del 29 de novembre de 2009